Índice
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meves perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'inventava noms i altres caricies.
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
-Joan Fuster, nacido en el País Valencià,
ha sido uno de los poetas más importantes
en lengua catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Este poema lo popularizó Lluis Llach, al musicarlo
y convertirlo en una bella canción de amor.
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meves perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'inventava noms i altres caricies.
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
-Joan Fuster, nacido en el País Valencià,
ha sido uno de los poetas más importantes
en lengua catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Este poema lo popularizó Lluis Llach, al musicarlo
y convertirlo en una bella canción de amor.