La familia trencada

La mare ens diu que ens estima
i no ens vol deixar marxar,
les seves llàgrimes mullen
els nostres jerseis d'estiu,
ens revolta els cabells,
ens invaeix de petons...
"No ens deixeu..."
El pare ens contempla en silenci,
mai no l'he vist tant trist,
els seus preciosos ulls clars
demanen auxili perquè s'ofeguen.
Els crits han fet fugir el gat,
la tele endegada per a ningú,
el sol comença a declinar...
"No ens deixeu..."
Germaneta,
per què els deixem?

-publicat anteriorment a "Mundo Poesía" amb el pseudònim de "Jacobino".