Pell nua de dona

I
Pell tebia de dona
blanca em frega el pols
en nit de marbre. Dolça
cançó del vent lleugera passa,
els cossos nostres, muts,
silents...

II
Aturat el pas de negra nit,
sota la lluna tendra de marbre,
el cos nu d'una dona
després del darrer neguit
descansa.